El Mercat de Santa Caterina, tota una història
Situat al bell mig de Ciutat Vella, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Mercat de Santa Caterina ha estat testimoni d’excepció de la història de Barcelona. De fet, aquest va ser el primer mercat cobert de la ciutat.
Va ser inaugurat el 1848, malgrat el fet que les obres van començar 1844, després d’un reial decret que atorga l’Ajuntament de Barcelona antics terrenys de l’església per procedir a la seva construcció.
El mercat de Santa Caterina és un edifici aïllat, que ocupa una illa entre l’avinguda Francesc Cambó i i els carrers Freixures, en Giralt el Pellisser i de Colomines. Està situat molt a prop de la Via Laietana, al Palau de la Música, de Santa Maria del Mar i la Catedral Gòtica.
El Mercat va ser fundat amb la intenció de promoure el subministrament d’aliments a sectors populars de la ciutat.
L’arquitecte designat per l’ajuntament de la ciutat va ser Josep Mas Vila. Aquest va desenvolupar un primer projecte ambiciós, que suposava crear un mercat molt important i amb unes funcions que superarien de lluny les places i els mercats en aquell moment; El Mercat del born i Sant Josep de la Boqueria.
Es tractava d’instal·lar-lo al centre de la ciutat, a dues passes de la catedral. Construir un mercat dedicat al comerç de l’engròs, incloent-hi la venda de carn. Però el Projecte no va anar molt bé, ja que la seva realització requeria l’adquisició dels terrenys del costat, una fet al qual s’hi oposàren des del Govern de Madrid.
Malgrat tot, el Mercat va començar a operar, de manera provisional. El 1846 s’hi va instal·lar una peixateria i també diverses paradetes, la situació de les quals van ser subhastades per l’ajuntament per tal de contribuir al finançament de la construcció.
Durant la postguerra, als anys quaranta del segle passat, va ser el centre de subministrament de la població i de les ciutats veïnes; Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, el Masnou, Mataró,… des d’on la població es desplaçava amb els tranvies que tenien l’inici i final de trajecte al Carrer de Trafalgar i Ronda de Sant Pere.
La història del Mercat, per tant, comença amb l’enderroc del convent, que va ser destruït el 1835 a causa de les revolucions de l’època.
La plaça de Santa Caterina s’anomenava antigament la placeta dels carretons, en la qual es celebrava una fira de càntirs el dia de Sant Domènec, segons notes de Joan Amades.
Els monjos de Santa Caterina tenien un pou al claustre, la boca del qual va desaparèixer en una de les reformes de antigues del Mercat.
L’aigua d’aquell pou també es considerava miraculosa per curar febres de la malària, segons comentaris de la gent d’aquella època. Per sant Domènec, els monjos la repartien a qui ho sol·licitava
Perqué l’aigua no es contaminés, es tenia el costum d’estrenar un cànti per anar-la a buscar, per aquest motiu es va instaurar la fira de càntirs.
